.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié tres homes aturats davant d’ell.
Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar prop del vostre servent.»
Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.»
Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida.
Quan tot era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és Sara la teva esposa?»
Abraham respongué: «És dintre la tenda.»
Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.»

Gn 18,1-10a

Salm Responsorial

R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?     

Qui podrà viure a la muntanya sagrada? 
El qui obra honradament i practica la justícia, 
diu la veritat tal com la pensa; 
quan parla, no escampa calúmnies.  R

Mai no fa mal al proïsme,

ni carrega a ningú res infamant, 
compten poc als seus ulls els descreguts, 
honra i aprecia els fidels del Senyor. R

No fia els seus diners a interès, 
ni es ven per condemnar cap innocent. 
El qui obra així mai no caurà. R

Sl 14,1b-3a.3b-4b.5 (R.: 1a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l’Església.
Ara jo sóc servidor d’aquesta Església: Déu m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les seves promeses, el seu misteri i secret, que d’ençà que existeixen els segles i les generacions humanes ell guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble sant.
Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui no són jueus.
El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions, amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.

Col 1,24-28

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafagada per obsequiar-lo.
Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.»
El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

Lc 10,38-42

"La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa"

Sembla que l’evangeli d’avui ens presenta un dilema entre acció i oració. Per una banda tenim Marta molt atrafegada per obsequiar el Mestre, tan atrafegada que ha perdut la pau, la calma interior i es queixa directament a Jesús: Senyor, no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Aquí acusa el mateix Jesús de ser còmplice de l’actitud de Maria que asseguda als peus del Senyor escoltava la seva paraula. I Marta ara exigeix el Senyor: Digueu-li, si us plau, que m’ajudi. La situació sembla clara: hi ha feina a la casa i mentre una germana es preocupa de tot, l’altre només està pendent d’escoltar l’hoste que acaba d’arribar. La temptació nostra és la de donar la raó a Marta.
Però, què diu Jesús? Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa. Jesús està dient que escoltar la paraula que ve de Déu, escoltar Jesús té la prioritat ab­soluta sobre les altres preocupacions de la vida per molt importants que siguin. El servei no s’ha de separar de la fe, ha de ser fruit de l’amor al Senyor. Si escoltem Jesús, després el servei (sempre necessari) serà més autèntic i viscut amb més pau. En aquest sentit serà un «millor» servei.
De fet, la primera lectura lloa l’actitud de servei i hospitalitat d’Abraham: Atureu-vos amb el vostre servent, portaré aigua per rentar-vos, aniré a buscar unes llesques de pa... El premi d’aquesta hospitalitat és: L’any que ve tornaré aquí i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill. El servei al germà és absolutament indispensable.
El mateix Pau parla de servir, però en aquest cas és un servei diferent: Jo soc servidor d’aquesta Església... instruïm els homes en tots els secrets de la saviesa que ve de Déu.
Tots hem de servir com Marta o com Pau, però el que cal fer primer és sempre escoltar la Paraula del Senyor. Llavors el servei serà autèntic, viscut amb pau i sense neguit i veient el mateix Crist en les persones que servim.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
IMATGES